
Acaben de passar els reis amb un munt de regals; per a la meva sorpresa els més desitjats no són les nines, ni les pilotes… els mòbils són l’objecte de desig de nens que no superen els cinc anys i es queden embadalits davant de la pantalla sense fer cas de res ni de ningú.
El sentit comú ens diu que els nens tenen tota la vida per fer servir els mòbils, així que no cal posar-los un smartphone a la mà quan encara son uns “nadons”. Aquesta és una temptació que tenen molts pares per a que el nen deixi de molestar. Però el manual d’instruccions del mòbil no especifica les conseqüències del seu ús a edats tan curtes.
Fa uns mesos l’Acadèmia Americana de Pediatria va recomanar que els nens de 0 a 3 anys no tinguessin cap contacte amb els mòbils, els de 3 a 6 anys una hora al dia i dels 6 als 12 anys no més de dues hores per dia.
Les conseqüències de la seva utilització sense límits poden anar des de la obesitat per sedentarisme, al dèficit d’atenció en disminuir la concentració i la memòria dels nens. Sense oblidar les alteracions del somni i l’addicció infantil que els aïlla del seu entorn i algunes vegades els torna agressius.
A molts pares els dona tranquil·litat que el seu fill porti un mòbil a sobre perquè així poden controlar on són, sobretot quan han d’anar i tornar sols de l’escola i són encara petits. En aquests casos els pares haurien d’establir normes sobre l’ús dels telèfons i predicar amb l’exemple no enviant missatges mentre condueixen o apagant-lo quan estan menjant en família.
A més, els pares han de controlar l’ús que el seus fills fan dels telèfons perquè no es donen compte dels riscos de donar les seves dades personals a desconeguts, de compartir fotos compromeses o accedir a continguts no adequats per a la seva edat.
Per a concloure, els pares han d’aconseguir que els seus fills comprenguin que hi ha vida més enllà de les pantalles dels seus mòbils. Aquests són una eina que permet la comunicació i dona accés ràpid a la informació, però no són un substitut de les relacions humanes.